El dilluns dia 15 d'aquest més, em van donar la fatal noticia de la mort de la nostra companya Maria Lage.
Em semblava mentida que fa res que estàvem fent classe amb ella tots nosaltres i de sobte no hi és i ja no la podrem veure mai més...
A la Maria la vaig conèixer amb les primeres alumnes que vaig tenir quan vaig iniciar l'etapa de monitor de Tai-txi al casal de Gent Gran de Vallirana i des de llavors han passat 6 anys.
Molts anys de conèixer a la persona, parlar amb ella de temes de la classe, personals i fins i tot temes actuals que ens afecten a tots en el dia a dia, però pocs anys per no poder-la gaudir més.
Amb aquestes pèrdues un mai s'acostuma a acceptar-les, tot i que és llei de vida, perquè el primer que et ve al cap son totes les coses que ja no podràs fer amb ella i més amb una pèrdua tan de sobte com ha estat en el cas de la Maria. Jo ja esperava iniciar el nou curs amb tots i cadascun de vosaltres i en el cas d'ella volia que es posés al dia amb la forma perquè iniciés el nou curs amb el nivell avançat que teniu algunes de vosaltres. Perquè els coneixements els tenia però a causa de la desgraciada pèrdua que va tenir del seu marit, es va veure obligada a deixar les classes un temps.
Aquest any ella mateixa es notava que estava recordant més tot el que va aprendre anys anteriors i fins i tot m'ho deia: "tingués paciència amb mi, eh! que poc a poc em posaré al dia" i evidentment em feia treure un somriure, dient-li que ja hi comptava.
Maria, allà on siguis, tots els teus companys de Tai-txi portarem la teva energia a cada classe que fem els divendres i per descomptat que estaràs permanentment en la nostra memòria perquè has estat una persona que ha deixat una empremta molt gran a les nostres vides.
Descansa en pau.
