Com ja vaig fer en el
seu moment, us faré una breu pinzellada del que va ser el curs que vàrem fer el
dissabte 15 de Juny.
A primera hora en
Sebastià i jo vam iniciar el camí cap a Madremanya amb temps per poder fer una
paradeta per fer un mos. Aquest cop no ens vam trobar gaire gent coneguda al
curs perquè la majoria va ser gent que venia per primera vegada però en el meu
cas, només em vaig retrobar amb la Teresa i com no, en Tew Bunnag.
El curs el vam
iniciar amb meditació i una breu explicació d'en Tew dels sons curatius i que
aquests cursos els volien fer per totes les estacions, ja que és un procés de
transformació.
Aquestes jornades son
espais que ens donem per poder fer una reconnexió amb nosaltres, mes que mai
amb els temps tant accelerats que patim i que trobem normal. Una de les frases
que em va agradar per aprofitar aquest dia va ser "aquest dia
has de donar espai i alè al que hi ha dins teu i ser carinyós amb el teu
cos". Normalment jo sempre dic a la classe que ens hem de buscar un moment
per nosaltres durant el dia o un dia cada x temps exclusivament per nosaltres
sense que ens puguin interrompre, perquè ho trobo necessari per poder treure
com ets realment. Tornar-te a trobar com dèiem al principi, però la frase que
ens va dir és com dir-nos "estaré més per mi i ara ho faré". Apuntat
queda!
Després vam fer un
exercicis de Qi Gong amb els sons curatius per cada estat emocional del qual
vam fer molt enfasi al llarg del dia.
El treball per
parella va ser una sorpresa perquè primer va ser un exercici per deixar-se
portar ajuntant les mans sense quasi ni tocar-se i l'altre havia d'anar seguint
el moviment, però seguidament vam fer un exercici de simular que un dona un cop
i l'altre el para amb la ma, per després amb l'altre ma acompanyar el colze i
finalment deixar el contacte de cop. Això feina una sensació, per qui iniciava
el cop, de calidesa però a l'hora tenir l'obligació de seguir el camí sol. Es un
exercici per experimentar-lo. De veritat.
També us haig de dir
que al iniciar el curs pel matí, vam assabentar-nos que un ciclista que va
passar a prop on fèiem el curs, va tenir una parada cardíaca i no va poder-se
sortir. Iniciar el curs amb una noticia així, tot i no coneixer la persona, la
veritat es que impressiona una mica perquè te’n adones de quan poc temps ens
separa a vegades del ara i el mai més i de la sort que tenim a vegades de poder
gaudir de la vida, que tot i a vegades no donar-li apreci, hauríem d'estar cada
matí agraïts de poder iniciar un dia més i fer-lo més especial que ahir.
Us adjunto unes fotos del curs i un quadre sobre els òrgans i les emocions en la MTC que espero que us agradin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada